Ja sé que és una mica tard, però estic melancòlica, i m'he adonat que se me'n va anar la pilota i no vaig fer el cierre d'aquest viatge.
Això lògicament ho faig per mi, premi per qui em parli d'aquest cierre, premi de veritat...
Només dir, que em sento mexicana (un xaman em va dir que jo havia viscut allà), la gent del Yucatán em va tractar tan bé...
El concurs era mig complicat però una de les preguntes era: qui era la guapa emmascarada? així que us penjo la foto (la última). A veure qui ho endevina.
Les altres és per despit, les volia presentar al concurs del magazine de la vanguardia però se me'n va anar la olla. La de les meduses, no us dona sensació de llibertat? com de volar? Les altres dues em semblen maques...
Aquest nadal m'he fet un autoregal d'una súper càmara, ojalá tingui temps per treure-li profit.
En fin, voy a por mi cierre, agraeixo als quatre vents que m'hagin ajudat, que hagi pogut gaudir del meu viatge, aprenent, sobretot, molt, mil gràcies, em sento tan agraïda...
Crec que l'any que ve no tocarà centreamèrica, així que poder canvio de blog o no, ja veurem, ja sabeu, de fet, les regles me les imposso jo, gràcies a Deú, és a dir, a mi... eso va por usted abuela¡
