Abans de marxar...

Hola a tothom...



Aquest any és mig estrany, vaig decidir endinsar-me en aquesta aventura per una simple sensació d'ebullició.

(*Inciso: se me fue a tomar por culo, tornem'hi donçs, ara em sento que ningú em para).

El que estava dient, és que en un principi anava a fer "El Camino de Santiago" però de cop i volta, i d'això fa ben poquet, em vaig adonar que necessitava més canya, que ja confiava en la gent, que no necessitava que em fessin un massatge als peus per la cara per pensar que tothom és fantàstic, que fins i tot, jo a vegades també soc capaç de fer un massatge als peus ple de butllofes per la cara, i que ara no necessitava tornar-ho a comprovar i que el Camino el tinc apropet, el deixaré per un moment de flaquessa, quan m'oblidi que tots som persones, encara que a vegades se'ns vagi la flapa.

Crec que m'ha quedat més cru que abans, però ja se sap, no tot es pot repetir igual, de totes formes, també és una sort, no?.

Total que en un moment d'impulsivitat incontrolable, vaig agafar el bitllet més barat que hi havia per anar a Centre Amèrica. I voalá, va sortir Nicaragua, i algú fa temps em va dir que Nicaragua és preciosa, i jo me n'enrecordava inevitablement de la cançó aquella de: Sandino, Sandino, Sandiono! Sandino va dedicada para el general, Sandino!, ya nadie nunca nadie le ha hecho mal, Sandino!, el patriota de latino america Sandino!, Augusto Cesar Sandino. Molta altre gent ja m'havia parlat de la Guatemala espectacular, així que tornaré per allà, al mig queda Hondures.

Que és el viatge menys integrat que he fet mai. Però tinc guia, mapa i un parell de llibres que encara no he llegit. La mujer habitada de Gioconda Belli, nicaragüense y la Costa de los mosquitos situada a Honduras. De Guatemala no he agafat res, perquè per nassos havia d'anar a parar a la Rigoberta Menchú, i em consta que les va passar canutes, poder caurà quan estigui més adaptada, o possiblement a la tornada, ja veurem. Afegim unes quantes idees de motxileros del foro de la lonely i allá vamos...

Que en aquesta blog no n'hi hauran més lleis ni normes que les que m'impossi jo mateixa. Que acostumo a escriure bastant, ja sabem que no només és viure, que quan ho parles o ho escrius, la perspectiva s'amplia i de cop te n'adones que has viscut encara més coses de les que et pensaves, és com màgic, i una forma d'anar assentant experiències, els sentiments els deixo més pel meu diari, encara que a vegades costa separar, no?

Que disculpeu les faltes, barbarismes i bilingüismes, no soc filòloga i no tinc vergonya, així que...

I que abans de marxar, m'encomenaré una altre vegada als 4 vents (enseñanzas de la Abuela Margarita), perquè no trobo altra forma millor de començar qualsevol cosa:

ÁGUILA SAGRADA DEL ESTE,
Mensajera del gran espíritu,
enséñame la danza del mañana,
el nacimiento de la nueva visión sobre la tierra,
a caminar en harmonía, belleza y equilibrio,
y a usar mi propia vida para fortalecer los nexos que unen a mi pueblo.

COYOTE ESPÍRITU DEL SUR,
engañoso apareces ante mi cada día,
con mil caras, maneras y figuras,
enséñame a descubrir lo que muestras por todas partes
y a tener reverencia por tus lecciones de confianza, inocencia y amor,
y guía mis pasos con la gloria de la danza de la vida.

OSO NEGRO Y BLANCO, PADRE, MADRE DEL OESTE,
condúceme en la larga marcha
a las profundidades de mi más interno espíritu,
concédeme la belleza interna para servir a los poderes sagrados
y dame la humildad y el conocimiento que me harán invencibles.

GRAN BÚFALO DEL NORTE,
que hablas en sueño y visión,
enséñame a darme libremente dónde se me necesite,
enséñame la sabiduría de la tierra
con la cual pueda sobrevivir a las más fuertes pruebas,
y guía mis pasos en torno al círculo de la medicina.

La pròxima entrada desde Nicaragua, YUHUUUU¡