Isla Ometepe, mi isla

Hola a tothom, seré breu, pq ha sigut veritablement difícil trobar un lloc per escriure, nomes és per dir que estic de conya...

He arribat a una illa impresionant, salvatge, intensa, primitiva, auténtica, forta, molt forta, mi isla a partir d-ara... no m-ho esperava, de veritat...

I és que m-he adonat que la meva guia és pura basura, pero no vaig poder aconseguir una altra, pero entre motxileros ja quasi tinc feta la meva ruta, ja quasi ho tinc complert el que faré mes o menys.

La illa on estic, és la illa més gran del món que está en un llac d-aigua dolca, te 272 km quadrats i esta a dintre del llac Nicaragua.

Possiblement fins divendres, dissabte no pugui escriure, la idea és marxar cap a San Carlos amb un vaixell dijous, segurament sera tota la nit.

Francesc, tindre problemes amb les fotos, no vaig portar el cable, i el fet de trobar ordinadors amb possibilitat de possar tarja és bastant remota.

Tb vaig deixar me el relec, ahir em van atacar els mosquits, dp de sortir de la platja quan era de nit, pero ja he preguntat i sembla ser que fa molt de temps que no n-hi han casos de malaria.

Desde diumenge que estic viatjant amb una noia d-israel molt divertida, que exactament ha fet la meva ruta pero a l-inreves, ens separem a San Carlos, ella va cap a Costa Rica.

Prometo explicar tot amb molta tranquilitat, i ojala pugui enviar alguna foto, flipareu, jo estic flipant molt i molt.

La gent un encant, no problemo...

Helena, el nen és una preciossitat, felicitats.

Una abracada