Desde Campeche

Hola a tothom, son quasi les 9 i estic fent una mica fent temps per fer una mica de gana per anar a sopar... a ritmo latino, perque el ciber que estic tenen musica aquesta empalagosa a tota hostia: "Te quiero, te quiero, te quiero aunque no seas mia....", el que esta sonant en aquests moments.

No trobo accents per variar. Doncs Campeche m'ha sorpres agradablement, encara que he arribat fa un parell d'hores i la he tingut que veure una mica de nit, el centre historic, o com diuen ells el centre amurallat, encara que quasi no queden muralles, es precios, tranquil, te un encant especial, he estat passejant pel malecon, molt bon rotllo... dema rondare una miqueta, que es veu que hi ha unes quantes coses per veure, sobretot m'interessa un museu maia, encara no he vist cap, de fet, de museu...

Us explicare una mica el que he fet ultimament...

Despres de Chetumal, vaig anar a Tulum, impressionant per les vistes del mar amb aquella aigua tan turquessa, encara que va ser la meva primera decepcio que no es podia entrar enlloc, als temples, amb el que a mi m'agrada campar al meu aire, pujar, baixar, mirar... pero crec que aquesta sera la tonica futura, i no em vull queixar, suposso que es la forma de conservar (encara que a mi m'agradaria campar a mis anchas) , avui a Chichen Itza ha passat exactament el mateix, pero a Chichen Itza s'ho perdono perque no havia vist un jaciment tant ben conservat en quant a relleus de pedra, i et podies apropar molt, quan trobi alguna maquina que pugui enviar fotos, ja sabreu el que us vull dir...

Pero jo volia parlar dels meus dies de platja, Playa del Carmen va ser una grata sorpressa, necessitava estirar-me a la platja en una tumbona i no fer absolutament res, i es el que vaig fer, com m'agrada, sorra blanca, aigua turquessa transparent, un margarita a la ma, un llibre, ve a Playa del Carmen, ja nomes en quedava un llibre sense llegir, i un de Jung, i anava desesperada intentant canviar un parell que portava i no hi havia forma, tots els llibres en angles, japones, alemany, un paio en va dir que els mexicans no llegien i els espanyols no arribaven a Playa del Carmen, de fet vaig arribar preguntant a un cafe que feien intercanvi de llibres i estem parlant, i veig que darrera seu, en un petit jardi tenen un temple maia, i quan li pregunto, em diu: "Si, tiene 700 años" que fort, no?, pero es que en l'hostal que m'he allotjat aquesta nit passada (A Piste) que es deia alguna cosa de piramide, quan ja negocio el preu, entro i em trobo tambe una piramide en ruines, jo flipava... Aquests maies eren un crack en questio de montar piramides i temples...

Pero us vull explicar una cosa molt forta, despres de Playa del Carmen em vaig anar a Isla Mujeres, agafant un ferry a Cancun i fugint d'aquesta enorme ciutat, Guau, tambe la posso en la meva llista d'illes favorites.... temporada baixa i tranquil.litat, i es que aquesta aigua i aquesta sorra em torna boja... hostalet davant la millor platja, em vaig quedar un parell de dies, i be, a Isla Mujeres havia anat en part, pero no amb gaire confianca, perque ja m'ha passat varies vegades, que la meva guia possa que n'hi han taurons balenes i despres nanai de la xina, doncs quan arribo el primer que faig es anar a veure com puc anar a veure els taurons balenes, i primera vegada en la vida em diuen que les possibilitats de veure-les es del 100%, guau, quina confianca vaig pensar... pero sense creure-m'ho massa... Deu meu el que vaig veure despres, pero no em vull avancar.

Set del demati, em venen a buscar en moto, em porten com una mena de port cutre per marxar amb llanxa. Em trobo de companyes: dos americanes mes o menys amb un IMC de 45 a 50, dos japoneses, un amic del capita, america i un nano ajudant del capita, mes tard se'ns va incorporar un mexica que el van portar en una altre llanxa. El mar estava molt mogut, molt, i almenys vam fer dues hores per arribar on teniem que arribar. De cop i volta vaig veure un tauro balena, flipava, pero comenco a mirar i veig per totes bandes. Pregunto al capita quantes n'hi han i em diu que cents, no m'ho podia creure. Com tenien que baixar de dos en dos amb el nano, una americana i una japonesa estaven ja preparades, i baixen. Doncs estava jo flipant amb tanta balena i salivant de quant baixes i de cop i volta, sento com un soroll bestial, de llamp i trons, de terratremol, mes sorollos que la traca que dona inici als Sant Fermines, o pitjor, al de les falles de Valencia, del pet entre pets, que de tant pet, vaig pensar que era impossible que fos un pet, de fet mai havia sentit ni de prop quelcom aixi. Em giro, i veig l'americana vomitant per la borda, i continuant tirant bombes, aleshores ja em vaig adonar que eren pets, tothom que quedava en el vaixell dissimulava i mirava cap a un altre costat, pero vaig pensar que era feina del capita fer alguna cosa, ja que amiga de l'americana estava mirant taurons, i jo en aquestes coses no soc gaire altruista, nomes volia que pares de bomberdejar la barca, perque tenia por que ens enfonsessim. Li vaig dir al capita, que em pensava que es trobava malament, i em sembla que la pobre dona volia desapareixer i jo el que volia era baixar ja.

Tal situacio de patiment, no em va espatllar el que vaig veure despres. Els taurons balena medeixen de 12 a 16 metros. SON INMENSOS, INCREIBLEMENT INMENSOS. La seva aleta es mes alta que jo, i vaig veure almenys 25, a menys de dos metres molts, i va haver-hi un moment, que el nano em va tenir que agafar, perque jo estava mirant a la dreta i venia un directe, amb la seva bocotota oberta, que jo hagues capigut perfectament per ella. No son perillosos, el problema es si et donen un copet, pero ho tenen bastant controlat, no se si les balenes, o en aquest cas el nano. Com l'americana es trobava malament, vaig baixar dos cops, i almenys vaig estar mitja hora cada cop, no em cansava de veure catxo animalons. Jo estava tant alucinada, que no entenia res, el capita em va explicar que estaven alla de maig fins al setembre, li vaig preguntar si era l'unic lloc, pero ell em va dir que li semblava que a Hondures i Belice tambe, pero no es cert, les guies et possen que si, pero ni l'any passat a Hondures ni aquest en Belice no es veien... Aixi que ja sabeu... cap a Isla Mujeres si voleu nadar entre aquests peixots.

Be, ara si que em vaig a sopar, ja tornare a escriure que ja tinc preparat el primer concurs de la temporada amb premi molt especial, pero aquesta vegada us ho tindreu que currar perque sera molt i molt dificil, a l'alcada del premi, pero aixo sera dema o dema passat o quan es pugui.

Segurament dema marxi a Villahermosa de Tabasco, avui m'he saltat Merida, pero es que vaig quedar amb la Greta que arribaria mes o menys dilluns i sera fita dificil, ara mateix estic a 20 hores en bus del DF, i em nego a fer-les d'una tirada.

Per cert, la gent del Yucatan son especialment amables, molt parladors, i molt bona gent, n'hi han mogollon de pobles que m'hagues agradat quedar-me, es absolutament acollidor...

Una abracada a tothom, i a veure si dema puc trucar-vos papes, perque no se res de l'Spiru