Fita aconseguida. Un dia felic (aqui no existeixen les c trencades)...

Em direu andalussa, exagerada, pero no crec que sigui ni una cosa ni l'altre per dir que avui ha sigut un dels dies mes felicos de la meva vida, encara estic flipant...

He nedat amb un manatie, be, no hem nadat conjuntament, m'hagues agradat abracar-lo pero no el volia espantar... pero crec que dono per fet un dels objectius que es van comencar a perfilar l'any passat... pero no nomes ha sigut aixo, hem marxat amb uns rastafaris a les 10 del demati, hem parat a fer snorkle en tres llocs diferents, i apart de veure al manatie a uns dos metres, la Greta diu que li ha passat per sobre, o sigui que ella a un metre, hem estat amb taurons, peixos mantes, els hem acariciat, aquests rastafaris semblen d'un altre mon, quan encara estas flipant perque veus un peix manta a un metre, i sense exagerar d'un metre d'amplada, surten bucejant i l'agafen tan tranquils, de fet semblava com si el peix l'estigues abracant, el mateix dic amb els taurons, aixi que he acariciat aquests peixos com m'ha donat la gana, pero es que hem vist mil.lers de peixos petits, grans, corals meravellosos, tortugues, molts i molts peixos de molts colors, bancs inmensos, ha sigut realment increible i tot a ritme de reggae... de fet, no te res d'[embejar a la illa d'Utila que l'any passat baixava a 18 metres, no fa falta aqui, bestial, de fet, m'han dit que es mentida que el segon arrefice mes gran del mon que comenca a Belice arribi a Hondures, pero no se, almenys la meva guia de l'any passat deia aixo, pero el que he vist avui he flipat, simplement fent snorkle... intento concentrar-me perque no se m'oblidi mai aquesta sensacio. Tot i que avui de tant cremada que estava era un torment fins i tot possar-me el bikini. Pero crec que sempre em passa el mateix, vaig estar 3 o 4 dies per xiapes i pensava que mai els mosquits m'havien maxacat tant, que mai les seves picades m'havien torturat mai, n'hi havien durat mai, pero pensant i pensant, vaig enrecordar-me que l'any passat a la illa d'Ometepe estava tan deseseperada que li vaig donar pasta a un autobusero perque em compres insecticida en una comunitat mes gran que ell arribava... aixi que, les coses dolentes s'obliden rapid, fins i tot, costa enrecordar-te'n quan passes per una situacio bastant similar, l'any passat tambe em vaig cremar a Utila, a Hondures, pero no va ser suficient perque aquest any me n'emportes crema solar, tot i que va haver-hi un moment que tenia la intencio, te n'enrecordes, Pilu?. Tot aquest rotllo per dir, que possiblement avui pensi que ha sigut un dels dies mes macos de la meva vida, encara que hagi tingut molts dies mes macos de la meva vida, i ojala vinguin d'altres dies com avui que vulgui incrustar a la meva memoria. Sembla ser que se m'esta pegant aquest ritme caribenyo, en que tot esta be...

Per cert, ahir quan vam agafar la canoa, quan vam parar per primer cop a fer snorkle i ens vam voler tornar a pujar, se'ns va volcar la canoa, tot a prendre pel cul, just abans de sortir un paio ens va dir que no portessim la bossa, pero jo li vaig dir que portavem la camara, va ser un caos... vam poder recuperar la bossa rapidament pero les ulleres de buceig, les aletes, les samarretes, els pantalons, les xaquetes salvavides, tot a prendre pel cul, vam intentar girar la canoa pero no n'hi havia forma, histerisme, finalment ens organitzem, la Greta intenta recuperar tot el que hem perdut, jo intento arribar a terra (estem en una illa) per girar la canoa i treure l'aigua... quan estic arribant a terra, em trobo 3 angelets negres com diria Machin, i que m'ajuden a girar la canoa, i em regalen un pot oxidat de frijoles m'imagino (com un pot de favada asturiana nostre, pero tot oxidat), per si tenim un percance similar, i que no puc dir que mes endavant ens fes servei...

La Greta va recuperar practicament tot, menys la seva samarreta, un problema... pero despres tornant, com unes 3 hores despres, i que la tia diu un ultim intent, del que jo hagues pagat diners apostant que era impossible, la vam trobar, aixo si, plena de forats, segons un dels rastas, fets pels crancs, en fi, no se...

Pero vull continuar per on ho vaig deixar mes o menys... despres de passar un parell de dies amb els lacandones, vam decidir vindre a Belice per Guatemala i no per Mexic, com pensavem fer en un primer moment, pero es que el lloc on estavem, amb els lacandones, era apropissim de Guatemala i era absurt fer tota la volta, a mes a mes, tenim previst surtir per Chetumal, que es on pensavem entrar tambe... Aixi que vam atravessar un riu i ja estavem a Guatemala, cinc hores mes en bus i ja estavem a Flores (les 3 primeres hores amb cami de carro), alla vam provar el armadillo, avui li estava explicant a un belga que haviem provat el armadillo i quan li intentava explicar quin animal era, dient-li que era un animal molt maco, un nicaraguense quasi s'ofega del riure, jo li he contestat que a mi em semblava maco i que en el meu pais no n'hi havien animals, aixi que era normal que em sembles maco, de fet em sembla bastant curios i maco...

D'alla vam atravessar la frontera de Belice, i cha, chan... aqui estem... Al final vam decidir no anar al Caracol, era massa complicat i hem vist bastant ruines maies, alla al costat de Sant Ignacio vam anar a unes d'un nom que ara no recordo, i al Caracol tot i que de cop i volta teniem molta gent que ens volia acompanyar sense cobrar-nos, nomes pagant la benzina, al final no vam voler perdre un altre dia i ja voliem veure mar caribenyo, aixi que s'haura de tornar penso... i crec que bona part de Belice s'ha de venir amb calers, aixi que poder espero uns anys mes, quan els diners siguin cero preocupacio..., encara que no em vull queixar gaire...

Be, anem a sopar, dema anem cap a Chetumal de tornada a Mexic, a la cervessa amb sal i llimona i tot amb picant, mhhhhh...

Una abracada