Desde Isla Utila, Honduras

Hola familia, no trobo accents i segurament tambe em faltaran altres cosetes, aixi que disculpeu.

Estic comunicant-me ben poc, no? Vaja tot esta ressultant una mica esgotador, que no vol dir, que no sigui de bon rotllo, pero vaja viatget estic fent, es de bojos...

Me'n vaig del Caribe al Pacific, i del Pacific torno al Caribe, atravessant 3 paissos.

Ane'm per parts. Gracies Mireia guapa, jo tambe t'estimo.

Vaig deixar San Juan del Sur, platja nicaraguense del Pacific, una meravella de platja per cert, alla em vaig acomidar de les sevillanes, amb la promesa de tornar-nos a veure aviat, la veritat que va ser un absolut plaer, la Susana em va ensenyar moltes coses, ella havia sigut agent de cooperacio de la embaixada espanyola a El Salvador, aixi que ja us deveu imaginar, i a mes a mes, els va deixar, pero es llarg d'explicar, se semblaria una mica al llibre de Pura Vida del Mendiluce que tothom vam llegir fa molt de temps. Es les trifulgues que es porten aquesta gent. De fet vaig coneixer aqui a un agent de cooperacio que tela marinera, pero ell tambe era molt critic, i li va costar molt entrar, aixi que be, no penseu que no em van entrar ganes, la veritat es que es molt golos. Pero en fin, ja en parlarem si us interessa.

De fet, ara que ja no estic a Nicaragua, haig de dir, be hauria de dir moltes coses, pero me les vull reservar per fer-ho una mica ben fet. Aixi que prometo ordenar-ho i explicar-ho amb una mica de sentit. Un dia d'aquests, ja que us haig de dir que per fi m'he aturat una miqueta, em quedare en aquesta illa uns 4 dies, despres us dire per que.

Tambe haig de dir, que quan vaig sortir de San Juan del Sur, me'n vaig anar a Leon, ciutat de la revolucio per excel.lencia, molt colonial tambe. I tot i que no se perque en aquest viatge les ciutats grans no m'interessen gaire, haig de reconeixer que va ressultar interessant. S'ensumava el sandinisme, amb el mausoleo dels martirs i heroes de la revolucio sandinista, molts murals pels carrers explicant la historia, la universitat molt present. Al dia seguent d'arribar era el dia del griterio, els nens anaven pel carrer cridant a les cases alguna cosa aixi com: porque tengo tanta alegria? i els de les cases contesten: porque esta presenta la virgen Maria i els hi donen caramels. I tal com m'ho va explicar el Daniel un catala afincat a Leon, que te un bareto, es que un dia el volca estava apunt d'estallar i va vindre la verge Maria amb els seus super poders i el va aturar, i desde llavors ho celebren aixi. Be, doncs aquell dia els museus tancaven ben aviat, i jo vaig arribar tard al que mes m'interessava que era el que havien fet familiars i amics de morts del Frente Sandinista de Liberacion Nacional. Pero, cha, chan, amb el meu somriure suplicant, em van deixar passar, com m'agrada aixo, les normes son relatives, els horaris son relatius, visca l'improvitzacio.

Pero a Leon un dia abans de marxar de Nicaragua, pais que m'ha deixat enamorada i amb un ai, que m'han quedat moltes coses per veure i que haure de tornar. Daniel amb el seu possat del que ven comics als Simpson (no tant gras) i havent viscut 4 anys a Guatemala i portant 2 a Nicaragua, viatger incansable i cooperant, fugidor de la Barcelona, abvocat sere, em va dir molt lentament i quasi amb veu baixa: Que, esta be aixo de coleccionar segells de paissos, no? Patapum... en aquell moment em va caure una patada a la cara de la xineta de Kill Bill, i jo no la vaig saber esquivar, es mes, em va agradar, perque no parava de sentir que estava fent tot molt rapid, i que amb el temps de vacances un ha de veure un sol pais per coneixe'l be, pero llico apressa (us heu fixat que no tinc c trencades, no?). Pero aqui no s'acaba tot, despres vaig a prendre una cervessa i un tipus es presenta i em diu si es pot seure amb mi. La veritat que va ser una conversa molt interessant, el tiu era un guia currat, i jo li dic quin es el lloc mes maco de Nicaragua, i ell em respon, llevas 20 dias y aun no has encontrado el corazon de Nicaragua? pero aqui no s'acaba, al cap d'una estona em pregunta si conec al gran Carlos Mejias Godoy, la que vaig liar al dir-li que no. Em va dir que no podia tornar a Espanya sense saber qui era, que era el cantant mes internacional, poeta, representant de Nicaragua i em diu: llegaras a Espanya i no te daras cuenta de eso, tot amb un to melodramatic i comencant a cantar al gran Carlos Mejias Godoy. Otra llave, esta vez de las de Matrix de Greta que tampoc vaig saber esquivar: Pum, pam, pum.

Pero en fin, li vaig prometre que compraria un cd de Carlos Mejias Godoy i a mes a mes, al dia seguent vaig comprar un llibret d'una entrevista que li van fer a Augusto Cesar Sandino, un any abans de matar-lo, que ja he llegit. Vaja amb les revolucions, que besties son totes, encara que a vegades necessaries. I tambe vaig comprar un llibre que va ser escrit als anys 70, que es diu el nicaraguense, i que explica absolutament tot, desde Ruben Dario, comentat per Octavio Paz y Pedro Salinas, al humor del nicaraguense, com viu, les seves cases, la forma de treballar, que a mes a mes, veig que no ha canviat en aquests quasi 40 anys.

Total, que he passat una frontera mes, i que Hondures el que he vist es precios tambe, moltes montanyes i valls, molt de verd, i despres de passar una nit a la Ceiba, estic a Utila. D'Utila em van parlar aquells dos catalans activistes que vaig coneixer al refugi Bartola, quan els hi vaig dir que passaria per Hondures em van dir: Utila es molt maco, i es el lloc mes barat del mon per treure's els cursos de buceig. Els meus ulls van brillar, van treure espurnes i com molts de vosaltres ja sabeu que tenia moltes, moltes ganes de bucejar, aqui estic. Utila es la illa del buceig, una illa petita i 13 escoles de diving. Estic a una que sembla com l'escola del Harry Potter, no se perque m'ha recordat. Pero molt diferent, es clar, a lo caribenyo. Dintre del curs, que dura 3 dies, i si tinc sort comenco dema, entra tambe l'hospedatge, aixi que estem mogollon de ninyatos despullats tot el dia, amb la musica a tota hostia i jo, no sembla molt idilic, no? Pero us haig d'explicar que la platja es de sorra blanca, que es absolutament transparent, i que aquest demati veia els peixos, estrelles de mar, mantes, desde molt aprop de la vorera i de peu, mirant simplement. Que per aqui tambe n'hi han taurons balena, que son enormes, i que ja m'estic concentrant perque se m'aparegui un. I que estic absolutament emocionada, perque per fi, podre bucejar, tambe estic una mica nerviosa. M'han donat un llibre grandot per empollar, aixi que aqui em concentrare en el meu comes, que sera treure'm el open waters. Les classes les comenco dema o dema passat depenent si ha arribat algu en el vaixell d'avui, ojala que si hagi arribat algu, ara anire a veure-ho. A Utila sembla ser que n'hi han els segons arrecifes mes grans del mon, aixi que es en un bon lloc per comencar en aquest mon del buceig, no? La Susana em deia: Sandra, si comienzas a bucear en el Caribe, despues todo te parecera poco... ella tambe buceja, pero m'es igual, aixi que alla voy...

I per acabar, us vull possar una poesia que em va fer sobre la marxa un nicaraguense a Tortuguero, un dia que estava prenent una cervessa i jo ho anava anotant mentre's ell estava absolutament inspirat, us ho juro que em va costar molt no possar-me a riure, em vaig portar molt i molt be, ara flipareu:

"Desearia ser un gorrioncito
para meterme dentro de tu corazoncito.

Desearia ser un tiburon
para cazar tu pescadito mi amorcito.

Desearia ser el cielo,
para que tu me sueltes las gotas de agua,
y yo soy la ranita para recibir tu aguita.

Desearia ser un monito,
que tu fueras un arbolito,
para comerme tu petalito.

Desearia ser un Dios,
para regalarte todas las estrellas del mundo,
y tu eres una mujer
yo me meto en tu corazoncito.

De que vine al mundo,
Espanya descubrio norteamerica
y fue un poeta muy grande Cristobal Colon, espanyol,
despues sigue Ruben Dario,
ya ellos murieron,
pero es cierto que no soy Ruben Dario,
pero soy nicaraguense por gracia de Dios,
por eso le pido a Dios,
que me de una mente grande,
para ser igual que todos los poetas,
yo puedo ser cualquier cultura,
pero mirame mi amor,
si yo fuera un tortuguito
y tu fueras una tortuguita,
yo te regalara toda la lamita del mar.

Si por lo menos fuera un tigre,
y u fueras una conejita,
yo te cazara y te llevara dentro de mi boquita."

Au riau, molts petons.