Últim dia desde Antigua, Guatemala

Que no cunda el pánico, que estoy vivita y coleando.

Seré breu, o almenys ho intentaré, la resta a la tornada, oberta a totes les vostres preguntes, oberta a ensenyar-vos les 900 fotos que he fet, ja amb una primera selecció. A veure qui és el valent/ta.

Crec que ens vam quedar a Tikal, fascinant per supossat, una bona introducció al món maya, i més si tenim en compte que Tikal es troba a la selva, que vaig anar a veure com es despertava la selva, mmmhhhhm, al temple número 4, a les 4 de la matinada, sense paraules. Tenint en compte també, que tota la fauna acompanyava, vaig veure mogollón de "tejones", ara no em surt en català, també tukanes, que m'encanten però sempre els havia vist en cautivitat, molts micos, i molts animalets més, tot plegat envoltat d'una aura de misteri, que propiciava només pensar on havia arribat aquesta gran civilització, i dic gran, simplement pel que vaig veure, per res més.

Després va arribar Semuc-Champey, moltes aventures per arribar, un accident ben aventurat, , puc dir que soc una persona molt afortunada, i és que crec que els Guatemaltecs se n'emporten la palma en la bogeria de fotre pes i gent en espais reduits. Però en fi, tot bé, millor que bé, ja us ho explicaré ben tranquilament. No hi havia llum, 3 horetes al dia amb un generador, però quin lloc més fantàstic, tinc dubtes si és el que més m'ha agradat de Guatemala. Haig de dir que tinc la sort que estem en èpoques que ja tothom ha marxat i el turista brilla por su ausencia. Finals d'agost, tothom marxa per descansar uns dies abans de possar-se a treballar, bravo¡

D'allà a Lago Atitlan amb el temps a sobre ja, haig de dir que em vaig quedar amb la boca oberta, fascinada totalment, quina meravella. I d'allà a aquí, he arribat avui a la 1 de la tarda, he hagut de seleccionar a saco amb Antigua, però m'he fet una idea, m'ha agradat també, però ja estem a la ciutat colonial, i demà agafo el vol a les 12, arribo dimarts a migdia.

I que dir, tants païssos, alguns amb molt poc temps, i tantes impressions. De Nicaragua, tinc tota una currada feta al meu diari, no sé que dir, per resumir-ho, és el segon país més pobre de latinoamérica, després de Haití, i això es nota. Més seriots, em recordaven una mica als equatorians, però aquests últims et feien un tercer grau amb qualsevol motiu, eres soltera? de que trabajas? cuanto cobras? es verdad que hay mucho racismo en España? Dónde vives? cuanto pagas? i així eternament. Els nicas no, als nicas, havies d'introduir tu la conversa, i després eres seva per sempre. Em recordaven una mica als catalans, seriots al començament, molt serens en tot, cases absolutament buides, un quadro de casament o algún paissatge d'alguna revista que els hi havia agradat, portes obertes sempre, i mogollón de plantes i flors al voltant que despistaven de la seva pobressa, de fet quan ho veies per sobre, es veia ric, bell... però no tenen de res. Van amb el matxet a la mà, sense funda, oberts, mostrant. També van molt a cavall. Animals dintre i fora de casa. I una cosa molt curiosa, quan parlen gesticulen amb la boca, per exemple si volen assenyalar alguna cosa, possen els morros com si anessin a fer un petó i assenyalen cap allà, és una de les coses que més gràcia em van fer.

Els ticos (de costa rica) s'enrotllen mogollón, parlen i parlen i no callen... són simpàtics, amb el poc que vaig veure.

Els hondurenys, em perdo més, en el camí es van portar súper bé amb mi, vaig notar molt la diferència amb els nicos, només atravessar la frontera. A la illa d'Utila era tot diferent, tots els originaris d'allà eren de descendència africana i semblaven cansats, també és veritat que feia molta calor. I hi havia molta gent d'altres llocs que vaig conèixer (també d'altres parts d'Hondures), i els tatxaven de raros, no sé.

Els guatemaltecs m'han fascinat, són exageradament simpàtics, he rigut moltíssim, tenen una conversa ingeniosa. M'he sentit súper protegida, era entrar en un bus, i ja em guardaven un lloc que podia ser a sobre el motor, i em controlaven constantment, tota l'estona, a qualsevol lloc. Tene molt d'humor, i me'ls guanyo en un plis, són orgullosos, i molt seus, i riuen moltíssim, a "carcajadas".

En aquest viatge he dit molt que soc psicòloga, que burra, tants anys dient que soc una pringada estudiant, si és el camí perquè s'obrin a mogollón, m'han obert moltíssim les portes, en tots els païssos, no tinc queixa de cap ni un.

He conegut gent molt interessant.

I ja toca el moment d'agraïr als 4 vents, a la terra i al cosmos la seva protecció, i per supossat a ma mare, que segur que ha tingut bastant a veure, bé i també a tots vosaltres si heu pensat en algún moment amb mi. Perquè haig de dir que ha sigut un viatge fascinant, on he vist paissatges meravellosos, molts animals, moltíssims, he conegut gent fascinant i m'he sentit segura en tot moment i ho he gaudit moltíssim. Visca¡

I ara toca tornar, haig de dir que estic amb molta energia, amb moltes idees, i amb molta il.lusió, també haig de dir que quasi tinc seleccionat el viatge vinent, és inevitable, molts de vosaltres sabeu el que és tocar amb el pensament aquella idea tant abstracte de la llibertat, de veure davant nostre un món tan gran i a la vegada tan accesible, i a la vegada tant i tant diferent que et fa veure les coses desde una altre perspectiva, que benvinguda sigui, quantes més perspectives millor. Perquè un de cop se sent gran i petit, i és una sensació bàrbara.

I quasi faig el cierre, no sé si prometre en uns dies penjar algunes fotos, poder si, ja que aquesta vegada no ha pogut ser, degut al meu mal cap, de totes formes les tecnologies per aquí encara els hi falta un ratet. De totes formes les meves disculpes.

Per cert, el concurs anterior, tot i la participació pràcticament massiva que diria d'un 85%, no ha donat fruits. No teniu ni idea, i mira que era senzilla la història, crec que no estaveu massa atents, clar que la calor ja se sap, a alguns se us ha anat la pilota, em guardo el premi tant i tant especial per un altre moment, ja que no se m'acudeix com rematar-ho i m'heu decepcionat una miqueta, només una miqueta, tot perdonable, eh¡

I res més, una abraçada molt forta, i la pròxima ja en viu.

"Por supuesto" us estimo.