Ja estic a Guatemala, ara mateix, a Ixobel

Hola a tothom,

Doncs he tornat a creuar un altre pais...

Pero anem per parts...

Utila en mi corazon, la illa que en va mostrar un mon desconegut, totalment desconegut, un altre mon... el mon del fons mari, on tot es diferent, ni en somnis m'havia imaginat el que em vaig trobar. Alla baix tot es diferent, la respiracio es diferent, els sons del meu cos i de les altres coses son diferents, els colors, la vegetacio, els animals... Utila no va ressultar el lloc mes barat del mon per treure's l'open waters, o si, no ho se. El que si que va ressultar es que esta considerat dintre dels tres millors llocs del mon per aprendre a bucejar i no m'estranya. Desde el primer dia, vaig veure el arrecife, i tot i que estava super agobiada, pensant que no se si aixo era lo meu (no sabia equalitzar, pensava que els meus oides em matarien, pensava que m'ofegaria perque em costava respirar, havia de controlar mil coses, pero de cop i volta ho vaig veure, vaig veure la bellessa maxima, i em vaig oblidar de tot, per moments, i em tornava a oblidar de tot i volia plorar i em volia quedar i volia sortir. Per sort, al dia seguent vaig aprendre a equalitzar i ja va ser tot una meravella, be, entre cometes. No deixaven de tocar-nos els nassos, pero era com una gincana de proves i obstacles que havies d'anar superant per treure's el open waters. Ara t'entra aigua a la mascara, ara se't cau el regulador, ara et quedes sense aire i has de fer una pujada d'emergencia, ara t'has de treure un plom perque et sobre, ara t'has de treure l'armilla amb la cuba perque no se que collons, i tot a 12 metros i l'ultim dia ja a 18 metros. Pero suposso que es per seguretat. Les ultimes dues inmersions que em van regalar, quan ja havia superat totes les proves, va ser una gozada al quadrat. Vaig veure absolutament de tot, desde tortugues, caballets de mar, i mil peixos de mil mides i mil formes i mil colors, tota l'estona, TOTA L'ESTONA, no sabies ni on mirar. L'arrecife, que haig d'explicar, un altre mon, amb altres formes i colors bells, no se, no sabria com explicar-ho. Fins i tot vaig veure un vaixell enfonsat, molt emocionant.

Els instructors molt professionals i a l'ambient em vaig adaptar rapidament. Pero es que era molt facil adaptar-se, tothom tan apassionat. Vaig compartir habitacio amb una francesa i una noia de Madrid, que estaven en cursos avancats, i va ser molt divertit. La Marta, la madrilenya, tenia un llibre de peixos del Carib que li havia regalat sa mare, i sempre que cadascuna arribava buscavem els peixos que haviem vist en aquella inmersio. Una passada. Va ser com estar en el cole. Vaig estudiar molt a la meva hamaca, i els meus compis de curs eren molt aplicats, fins i tot quedavem per repassar les preguntes de les llicons, bufff. Tothom era molt aplicat. Hi havia cuina tambe, aixi que vaig poder fer una mica vida cassolana i per supossat la millor pasta del mon, com molts de vosaltres sabeu, je, je. La musica despres de la tornada de les inmersions, sentava d'allo mes be, no com quan vaig arribar. Aixi, que va ser una experiencia fantastica. I ja m'he graduat, ja puc baixar quan em dongui la gana a 18 metres, YUHUUU....

Per cert, la madrilenya, portava 6 mesos viatjant, va comprar una furgo a EEUU i la seva intencio era fer tot America, acabant al Nadal. Ja veieu el que fa certa gent, tot es pot complir. Visca els somnis!

Nomes vaig tenir un petit problema de gastrointeritis, pero mes o menys es va ressoldre en un dia sencer desmaiada a la meva hamaca.

Total que ahir, despres d'uns quants dies i amb el meu carnet a la butxaca, vaig marxar destinacio Guatemala. Catamaran a les 6 del demati, dues hores, Desde la Ceiba, bus fins a San Pedro Sula (3 hores i mitja), i alla va comencar el problema, perque el que algu m'havia dit que hi haurien bussos fins a Puerto Barrios, ja a Guatemala, es va equivocar enormement. D'alla un altre bus fins a Puerto Cortes, alla un altre fins a Corinto, pero que no arribava a Corinto (frontera) em deixen al mig d'una carretera, per fi passa un altre bus, que va cap a Corinto, pero que entre en unes 4 comunitats sense asfaltar, tot molt interessant, pero arribo a la frontera a les 6 de la tarda, ja fent-se de nit. Jo sola comenco a creuar la frontera, clar que es una frontera bastant poc transitada, torno a repetir jo sola, semblava com una peli de l'oest, tirorirori, tariro, tirorirori, tariro... caminant pel mig de la carretera, entregant el meu passaport a qui trobava (dues persones) que se'l van mirar sense gaire curiositat, i atravessant Guatemala. Una furgoneta havia de portar-me fins a Puerto Barrios, 5 persones dintre entre hondurenys i guatemaltecs, un d'ells un nen amb una gallina i un pollet... , portaven esperant una hora i deien que l'home no volia marxar fins que estes plena, sort per mi. La putada que vam esperar una altra hora, perque s'omplenes, pero no va arribar ningu. I per fi, a les 8 i mitja de la nit vaig arribar a Puerto Barrios. L'home de la furgo va tenir la decencia de deixar-me a la porta del hotel que li vaig dir, per cert de la meva guia, el que possava el mes recomenable. El portava un home de 76 anys la mar d'encantador, que quan li vaig ensenyar el que possava la meva guia, vaig ser la super reina.

Aquest demati, he anat cap a Livinstong (amb llanxa), he estat unes 3 hores, mentre's sortia una altre llanxa cap a Rio Dulce. I han sigut 3 hores molt aprofitables. De fet no tenia intencio de quedar-me, Daniel, el catala que vivia a Leon, em va dir amb aquestes paraules: "si et ve de gust tirar-te a un super mulato rastafari, quedat una nit, sino no val la pena quedar-se, alla les ties van per aixo". I es que els rastafaris estan super fibrats i super bons, pero la veritat que no era la meva idea, aixi que volia anar tirant. Pero he conegut als garifunas, en serio, simplement estan en el parc davant del moll, una paranoia, super passionals, com criden i quanta vida...

Per cert, tenia molta calor, i he anat a perruqueria de carrer, em sento bastant estranya, pero ja no passo tanta calor. Aquesta es per a tu Francesc, si algu s'atreveix a competir amb "el gran", alla ell@, guanya qui contesti abans. Premi molt especial: totes les meves fotos, comentades una per una, no es broma, hi haura premi especial, cha, chan.

Continuo, he agafat la llanxa per anar per Rio Dulce (molt maco) i alla anaven tres noies que m'han recomenat que no em quedes al poble, si no que com la meva intencio era tirar a l'endema cap a Tikal, m'han recomenat anar a dormir a una finca a mig cami, que esta a Ixobel, i com jo no tinc problema per anar canviant de plans quan es a millor. Aqui estic, i aixo es com el paradis, es una finca ecologica bestial.

En el cami, en el bus, que anavem tropecientas persones de mes en un bus de merda, com sempre, aixo sembla que no canvii entre aquests paissos, el mes curios, es que pel mig del cami ens ha parat la poli i ens ha fet baixar a tots, jo pensava que era per la super carrega de gent que anavem alla, pero no. Li he preguntat al poli quan jo anava a tirar un cigarro a una paperera i literalment m'ha obligat a tirar-lo al terra: es que aqui funciona asi, m'ha dit, clar que el terra era com un estercolero. Doncs quan li he preguntat, m'ha dit que no era obligatorio bajar, que habian parado el bus, para que la gente que quisiera pudiera comprar un refresco. Jo he flipat, i he pensat que se'n portaven comissio, o algo aixi. Pero quan dintre del bus he preguntat, m'han explicat que els polis eresn uns corruptes i que paraven per veure si hi havien hondurenys i salvadorenys, perque si els pillaven sense papers els feien pagar una quantitat.

Una mica mes endavant ens han tornat a fer baixar, aquesta vegada per registrar tot el bus, per veure si portavem fruita i deia al xiringuito: Zona de Peten, libre de la mosca mediterranea. Es forca curios no, perque han registrat a fons, mirant sota els seients i aixo.

En fin, dema me'n vaig cap a Tikal, estic emocionada de veritat, molt emocionada, per fi veure unes ruines mayes. Vaig tenir que saltar-me Copan (Hondures) per logistica de temps, i perque em van dir que Tikal era molt superior i perque aixi podia fer aquesta ruta entrant per la frontera de la part del Caribe, perque ens entenguem.

La veritat es que la gent es super amable, que m'ajuden tota l'estona, em sento super afortunada, es com si sortissin angelets per arreu, que van trencant la meva logica occidental, menys mal, perque a vegades aquesta meva logica deixa molt per dessitjar, pero el perque,
ja us ho explicare a la tornada...

Be, gent, sento que el final del cami s'apropa i es com si m'acceleres, pero de bon rotllo, "a mi ritmo", el que dongui temps, sempre es pot tornar, es a dir, no dubto que tornare amb mes tranquil.litat, perque a la seguent, caura tambe un Belice, perque m'han dit que alla, si que es neda amb manaties i ja sabeu lo "cabezuda" que soc.

Bona nit i molt bon rotllo.