Desde San José, Costa Rica

Hola familia i amics,

Ara mateix estic a San José, la capital. Reconec que aquest any vaig una mica desorganitzada en quant a les meves explicacions i segurament està tot força caòtic. La veritat és que està ressultant difícil organitzar-me amb la blog, a veure si m'organitzo millor, pq ni tan sols me n'enrecordo on ho vaig deixar. Crec que a San Carlos a Nicaragua, i que a més a més vaig explicar ben poc. La idea d'anar a Tortuguero, va ser pq estàvem a San Juan del Norte, objectiu: veure els manaties, i després d'anar tot el dematí amb un bot en busca dels manaties i resignar-nos a no veure'ls, ojo, el paissatge fantàstic, i vulguis o no, també va ser emocionant, a més a més, em van parlar molt dels manaties, i ja me'ls estimo mogollón. Pobres, estan en perill d'extinció per com sempre el mal cap humà, m'estic repensant anar al zoo de Managua que un noi em va dir que hi havia un. Donçs a San Juan del Norte, va ser un "puntazo" gens turístic, i molt i molt agradable, apart dels mosquits i altres bitxos de totes mides, grans, petits, amb ales, sense, amb "caparazón", sense, de molts colors, moltes tonalitats de verds, vermells, grocs, negres, marrons. De fet a la casa on vam dormir, obríem una porta pel darrera i hi havia com una bassa que arribava del riu (època de molta pluja) i s'hi arribavem els caimans. Però al que anava, estava mirant el mapa amb la Susana i veiem que Tortuguero està com a molt a mitja hora d'allà, i vam flipar, i vam dir: "Vamos?, cridant, contentes i bé, descarat, no? si estava tan aprop. Desde que em vaig trobar a la Susana semblem lapes, i és que tenim força coses en comú i fa molta gràcia. Ella és pedagoga, mestre de primària i mestre de música, apart de mil postgraus més, i una súper activista. Ara venia d'un projecte que estàn fent a Nicaragua, per possar música a les escoles, però fa mil projectes més de mil històries diferents. El rotllo que porta amb la seva filla és fantàstic, i és una nena súper intel.ligent, jo flipo, de fet porta viatjant desde que estava a la panxa, i és una súper campiona. A vegades quan ens enrotllem a saco, Carmen de cop i volta diu: "jo, no me echáis cuentas" i tota l'estona està jogant amb molta imaginació, i quan li dius alguna cosa o li demanes algo et contesta: "De verdad o de mentira" per sapiguer si li estàs dient de veritat o estàs jugant. La veritat és que ha sigut un gran plaer conèixer a aquests dos personatges, però jo hauria de començar a anar passant, crec que per això, a aquestes dues les veuré sovint.

La cosa està és que al final desde San Juan del Norte era impossible passar a Costa Rica, per la frontera, i per coses que no vaig arribar a entendre, però clar, tampoc tenies molt per a averiguar, però tothom deia que no era possible. Però com ja se'ns havia possat a la closca, vam anar igual, el problema que vam trigar dos dies en arribar, un dels problemes va ser que vam perdre el bot de San Carlos a los chiles, culpa meva total, m'estàven arreglant les ulleres, i jo vinga a enrotllar-me i vam arribar just quant el bot havia marxat, però és igual, aquí cap poble té desperdici, i jo havia estat a San Carlos només de pas.

Al dia següent, vam arribar fins a Puerto Viejo, i a l'altre ja fins a Tortuguero, vam arribar després de dos bots i 4 buses, de bojos, però he vist de les coses més maques que he vist mai: el desove, guau, que flipada, no tinc paraules. Ha valgut la pena. Perquè jo a Costa Rica no tenia intenció de venir, i si vinc algun dia, no crec que sigui a l'agost. A Tortuguero se sentia parlar més català que a Barcelona, i si que és veritat que els catalans són molt viatgers, però vaja, no sé. Tortuguero és una villa molt maca, petita, sense asfaltar, té el riu a un costat, i 300 metros a l'altre costat el Caribe. Al.lucinant, allà si que no hi havia cap guiri, crec que és pq a la guia possa que no et banyis pels taurons, però jo no he vist cap, i tant guais que aquest matí abans de marxar també m'he estat una bona estona, guau, quina passada. He vist un munt d'animals, la veritat és que és molt emocionant anar mirant, i intentar lluitar contra la ceguera que tenen els meus ulls a veure animals, però amb molta paciència i voluntat, veus moltíssims, i la ceguera desapareix. Guau, mogollón de micos, de veritat que és impressionant escoltar als aulladors, caimans, nútries, tortugues, lloros, molts ocells maquíssims, quan divises per exemple un caiman, el cor comença a anar ràpit, o una nútria o un ànec fent tai-chi, perquè els ànecs per aquí es pujen a trons i semblen com el karate kid, i quan van per l'aigüa semblen serps, perquè el cos va per sota. Lo de les tortugues a la nit, vull reiterar que no tinc paraules, si de cas més endavant si trobo les paraules ja ho escriuré.

La gent Tica, és molt simpàtica, parla moltíssim, però jo me'n torno a Nicaragua, pq no venia aquí i ja he vist el que volia veure, ja tornaré en un altre moment.

Demà tornem a Nicaragua, i pararem a San Juan del Sur, em quedaré un dia per anar a la platja i em despediré de las niñas, i començaré a pujar.

Bé, a veure si em vaig organitzant.

Una abraçada