¡VIVA MÉXICO!

Hola a tots, donçs després de marxar correns, com sempre i no donar temps a fer totes aquelles coses que volia fer abans de marxar, donçs m'he he decidit a utilitzar el mateix blog de l'any passat, ja que ja em vaig encomenar als 4 vents i continuo estant a centreamèrica, el que em quedava pendent, la part del sur del Mèxic Maya i Belice.

Em va costar molt deixar a l'Spiru, família sé que esteu tots molt bé, així que us demano que cuideu al bebé de la familia, cosinets, tiets i avis..., mil gràcies al Jose, per ser tan esportista i deixar que el súper Spiru l'acompanyi, papes mil gràcies també ,bé a tots per acollir un membre més a la família., madre plis no me lo cebes, acuérdate que son 120 gramos 3 veces al día, aunque parezca poco, aunque parezca que se muera de hambre, en fi, ja canvio de tema...

Aquesta primera setmana ha sigut molt boja, ojalá el meu cos i la meva ànima comenci a anar més en càmara lenta, sino aquest viatge serà molt curt i una de les coses per les que m'agrada viatjar és perquè el temps se m'allarga.

Començaré desde el començament... es veu que teníem que fer aquest viatge, perquè ens vam equivocar en dues hores en la partida, aquí aprofitaré per presentar a la meva companya de viatges, atenció, és més tranquila que jo en aquest tipus de coses, o confiem massa una en l'altra, no sé qui ho va dir, no sé si ens ho vam imaginar i no se'ns va acudir mirar el bitllet, total que pensàvem que l'avió sortia a les 10: 20 del dematí i ressulta que sortia a les 8:20 i atenció vam arribar a l'aeroport a les 8:10 i perquè la Marta havia de treballar,. Quan vam arribar, li vam preguntar a un paio a on teníem que anar (era la terminal nova) i vam pensar que era un tio súper maco i enrotllat perquè ens havia colat per la cara en una cua súper curta, quan la tia de darrera francessa molt nerviosa, ens va dir si nosaltres també sortíem en el vol de les 8.20, automàticament ens vam quedar blanques, crec que algun record atorat en el cervell, ens va dir que se'ns havia anat la olla, però no sabem que va passar ni perquè, però l'avió portava exactament el retard com perquè facturèssim, a sobre li vaig preguntar a la tia si podia anar a fumar i mentre's ens facturava maletes jo fumava, i després correns, més aviat a pas ràpid pujàvem a l'avió i marxàvem... Que em depararà aquest viatge? cha, cha, chan...

Aniré una mica més ràpid, a part d'algun problemilla, com que la maleta no va arribar fins al dia següent... baixem de l'avió, anem a buscar les motxilles i just arribar, no van passar ni 5 minuts, sentim a l'altaveu: "Señorita Sandra Gussinyer... " no vaig entendre res més, però ens dirigim a un paio de l'aeroport que estava per allà, i en qüestió de 3 minuts ens diu que les maletes no havien viatjat (no ens vam queixar), que vindrien en el vol del endemà, que li donguèssim una adressa i 500 pesos en mano a cada una (uns 25 euros) i així vam marxar.

Vam estar un parell de dies al DF, vaig conèixer bona part de la família de la Greta, m'ho vaig passar molt bé, gent molt agradable i divertida, fins i tot un cosí súper jove que sembla viva estampa del Che, estudiant d'antropologia, em va acabar d'explicar algunes coses que no tenia clares després de llegir un parell de llibres del Ejército Zapatista de Liberación Nacional i de veure un parell de documentals i algunes coses que havia vist per internet sobre el subcomandante Marcos que no m'acabava de encaixar (aquelles contradiccions que sempre ha tingut el govern Mexicà, allò de dir i de fer, que van per camins oposats, i si deixo anar un bulo per qui, encara que sigui de lo més inversemblant, igual cola, i moltes vegades cola), però si de cas, ja parlaré més tranquilament en una altra ocasió, per cert el subcomandante Marcos ni de conya és espanyol (un dels bulos que corrien).

No em puc enrotllar més, ja escriuré amb més tranquilitat, només dir que ja hem passat per Puebla (ummm el mole de Puebla), Veracruz (ball i música a cada cantonada), Catemaco (la natura dessitjada, lloc de bruixes i bruixots, un llac preciós amb illes, reserva natural, cuques de llum, tormentes tropicals que feien que la nit fos dia, a la pesca del tegogolo (uns cargols com els bovers però de llac, molt grans, vam conèixer a una gent molt maca i ens van portar a la caza, vam agafar com uns 5 kgr), aigüa i molta pluja i ara estem a Chiapas després de viatjar a la nit, a San Cristóbal de las Casas, on va tenir lloc l'aixecament revolucionari del EZNL, vaig veure que el subcomandante Marcos va estar aquest gener passat, diuen que està per aquestes montanyes, com m'agradaria tenir una xerradeta amb ell, complicat, en fin, tiro mi deseo al Gran Espíritu.

Per cert, vaig veure manaties al aquari de Veracruz, a sobre una parella estava copulant, sabeu que són mamífers? el mascle treia un súper penis que tenia amagat, i ella es veu que té les mamelles a sota les aletes de davant perquè donen de mamar als seus bebes, impressionant, m'agradaria veure'ls sense estar en cautivitat, poder a Belice tindré sort, són inmensos i preciossos.

Donçs ale, fins aviat, i que gaudiu moltíssim...